La defensa de la tesi es  realizar el mes de juliol a la Universitat Autònoma de Barcelona/Departament de Prehistòria.  Us pengem l’enllaç des d’on podeu baixar-vos la tesi:

https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=983259#

També un pengem un RESUM de la tesi presentada:

TECNOLOGIA LÍTICA I DE LA FUSTA DE LA PREHISTÒRIA RECENT AL NORD-EST PENINSULAR. ANÀLISI TECNOMORFOLÒGICA I EXPERIMENTAL

Antoni Palomo Pérez. Tesi doctoral dirigida pels doctors: Miquel Molist i Montañà i Raquel Piqué Huerta

Els objectius d’aquesta tesi han estat respondre a diverses qüestions sobre diferents aspectes de la tecnologia i, per extensió, sobre les capacitats tècniques de les societats que les van implementar. En aquest sentit la nostra recerca s’ha centrat en:

-L’anàlisi dels diversos mètodes i tècniques de talla de diverses roques silícees emprades en la producció d’instruments lítics.

-L’anàlisi dels mètodes i tècniques de talla de les diverses espècies lígnies en la producció d’artefactes de fusta, tant si són parts d’eines compostes de diversos materials, com és el cas dels mànecs, com si estan fets únicament amb fusta.

La nostra recerca ha tractat els grups agrícoles i ramaders del nord-est peninsular durant la prehistòria recent, o sigui, des dels inicis de la neolitització durant el sisè mil·lenni cal. BC fins a la segona meitat del tercer mil·lenni cal. BC, moment clau per entendre l’evolució de les estratègies de gestió dels recursos lítics davant de la consolidació de la metal·lúrgia.  

-El neolític antic. La consolidació de la producció laminar

A partir del sisè mil·lenni, amb la introducció de l’economia agricultora i ramadera, les estratègies de gestió dels recursos lítics tallats es dirigiran essencialment cap a la producció laminar amb diferents roques silícees amb qualitats variables i de procedències diverses, malgrat que s’explotin altres litologies de qualitat baixa, bàsicament per a la producció d’ascles.  En el cas dels recursos lignis emprats en la confecció d’artefactes de fusta a la Draga, l’aprovisionament es feia a tocar del mateix assentament. Una selecció de fustes es portaven al poblat on es transformaven per fer diferents tipus d’estris i mànecs.

-El neolític mitjà. La consolidació de les xarxes d’intercanvi a llarga distància

La producció lítica va dirigida, majoritàriament, a l’explotació de diverses varietats de sílex per fer làmines, entre els quals destaca, per la seva importància, el sílex melat, i per la seva singularitat, l’obsidiana. L’origen de les roques silícees de qualitat tenen orígens teòrics diferents, fet que descriu una gran complexitat pel que fa a les estratègies de captació de les matèries i dibuixa unes xarxes de contactes i d’intercanvis que superen les relacions estrictament regionals. 

-El neolític final / calcolític. Canvis en les xarxes d’intercanvi a llarga distància

Les xarxes d’intercanvi i de contactes entre els grups del nord-est i altres indrets de la Mediterrània es transformen profundament. Desapareix l’explotació del sílex melat i l’obsidiana, així com altres matèries com la variscita, la jadeïta entre altres. Les estratègies de gestió dels recursos lítics es canvien i s’encaminen a l’aprovisionament d’altres tipus de roques silícees que seran emprades en gran manera fins a mitjan tercer mil·lenni cal. BC. Dins de les produccions laminars documentades a Catalunya, destaquen les que denominem grans làmines. Són productes que poden arribar a els 300 mm de llargada i estan relacionats amb unes metodologies de producció sofisticades. Les trobem, majoritàriament, com a elements d’acompanyament funeraris, tot i que també s’han localitzat fragmentades als poblats. 

A mitjan del tercer mil·lenni cal BC. la presència d’aliatges binaris de bronze de qualitat i la diversificació de l’utillatge metàl·lic fa disminuir la necessitat d’obtenció de béns de producció lítics tallats i reorganitza les necessitats de les comunitats cap a la captació de recursos minerals metàl·lics, de productes acabats i dels coneixements tècnics inherents a la metal·lúrgia. En conclusió, una definició nova de les xarxes d’intercanvis de les comunitats de l’edat del bronze.